Gràcies a la protecció del comte Thun, de qui era instrumentista, estudià trompa amb W.Th. Matiegka a Praga, fou alumne de Schinderlarž a Munic i perfeccionà els seus estudis a Dresden. El 1763 tornà al servei del comte, que abandonà al cap de tres anys per anar a Itàlia, on adoptà el pseudònim italià. Emprengué un viatge per Europa, al llarg del qual visità diversos països, i estigué al servei del príncep de Hechingen (1772) i de la cort de Magúncia (1769-74); a més, a París conegué W.A. Mozart el 1778. El 1782 anà de nou a la capital francesa i romangué al servei del comte d’Artois, més tard Carles X. El 1800 viatjà a Viena, on feu amistat amb L. van Beethoven, que compongué per a ell la Sonata per a trompa, opus 17. Oferí un important concert al Teatre Nacional de Praga el 1801. L’any següent visità novament París i finalment retornà a Praga. Fou un solista de primer ordre, segurament el millor intèrpret de trompa de l’època. Escriví onze concerts per a aquest instrument, abundants peces de cambra, dos himnes -un dels quals és À la Liberté (París, 1793)- i un mètode pedagògic per a estudiants.