Desenvolupà tota la seva carrera a Sant Marc de Venècia, on el seu pare havia estat instrumentista. Entre el 1615 i el 1623 hi serví com a cantant i el 1627 succeí a Alessandro Grandi com a mestre de capella assistent de C. Monteverdi. El 1644 en fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la mort. Juntament amb A. Grandi i Ignazio Donati, Rovetta fou un dels compositors més efectius a l’hora d’explotar l’anomenat stile concertato del nord d’Itàlia. Pràcticament tota la seva producció musical és vocal. Compongué música religiosa -salms, motets i misses- i també profana, com cantates, madrigals i dues òperes, aquestes darreres perdudes. Rovetta treballà a l’ombra del seu superior Monteverdi, tot i que alguns trets del seu estil mostren una iniciativa pròpia, perceptible, per exemple, en el tractament melòdic. La seva Salve regina és un magnífic exemple del diàleg declamatori, contrapunt brillant i contínues modulacions. Les misses mostren seccions contrastants entre solistes i cor i una certa dependència, encara, de l'stile antico. Els seus llibres de madrigals són similars estilísticament als llibres setè i vuitè de Monteverdi, amb una amalgama de duets de cambra, diàlegs, canzonette estròfiques i ritornelli per a violí.