Començà la seva educació musical amb A. Barbieri. Tocà el piano en públic per primera vegada quan tan sols tenia sis anys, i poc després feu els primers intents com a compositor. Orfe de pare a vuit anys, es traslladà amb la seva mare a Trevi, on continuà els estudis de piano amb C. Natalucci, fins que el 1860 tornà a Roma i hi portà a terme una important tasca concertística. Dos anys després es convertí en alumne i protegit de F. Liszt, que l’animà a conèixer i, posteriorment, a difondre la música simfònica europea. Així, dirigí la primera representació italiana de la Tercera simfonia de Beethoven i la Dante-Symphonie de Liszt (1866). Com a compositor formà part, juntament amb G. Martucci, del moviment italià de renovació de la música instrumental basat en models germànics. Entre les seves obres cal destacar les dues simfonies (1880 i 1883) i el Concert per a piano i orquestra (1880).