Estudià amb Bartolomé Ramos de Pareja durant l’estada d’aquest a Bolonya, on publicà el seu tractat Musica practica l’any 1482. Es convertí en un defensor del seu mestre en diversos opuscles publicats quan aquest fou atacat per les seves teories: Honesta defensio (1491), Dilucide, et probatissime demonstratione... (1521) i Errori di Franchino Gaffurio... (1521), els dos darrers contra les crítiques de F. Gaffurio. Des del 1505 treballà a la catedral bolonyesa de San Petronio com a mestre de cant, lloc que obtingué formalment l’any 1512. El 1531 publicà Tractato de musica. Tan sols es coneixen sis motets i una lauda de la seva producció.