Diu la seva Vida que, malgrat els seus orígens modestos, rebé una bona educació, i que fou apreciat per la perfecció dels seus poemes. També es diu que durant l’hivern es dedicava a l’ensenyament i a l’estiu viatjava per les corts del sud de França i el nord d’Espanya, en companyia de dos cantors que interpretaven les seves cançons. És possible que participés en la tercera croada. Anomenat pels seus contemporanis "mestre de trobadors", és citat per Dant al seu De vulgari eloquentia. Se li atribueixen vuitanta-un poemes, dels quals tan sols quatre es conserven amb música. El més conegut és la cançó d’alba Reis glorios, una de les obres més reeixides de tota la producció trobadoresca. Una altra de les seves cançons, S’ie-us quier conseil, és un dels pocs exemples del gènere de la tençó que ha pervingut amb música. Les seves melodies estan estructurades en frases ben definides que utilitzen repeticions internes. Defensà amb el mateix ardor la causa del trobar clus que la del trobar plan.