Probablement es formà amb Pietro Taglia a Milà. A partir del 1564 ocupà el càrrec d’organista a l’església de San Ambroggio Maggiore de la seva ciutat natal i des del 1580 ho feu a la catedral milanesa. Segurament mantingué algun contacte amb la cort bavaresa, però és improbable que mai sortís d’Itàlia. La seva activitat com a compositor se centrà especialment en el gènere madrigalesc. També va cultivar altres gèneres, com canzoni napoletane i canzonette. El seu estil es veié fortament influït per la personalitat i les obres de Vincenzo Ruffo i Nicola Vicentino. Allò que el caracteritzà fou l’ús intensiu de cromatismes i dissonàncies al servei d’una orientació dramàtica del madrigal que es desenvolupà poc després amb les obres de L. Marenzio, C. Gesualdo o C. Monteverdi. Molta de la seva música s’ha perdut o s’ha conservat parcialment. L’any 1564 publicà el seu primer llibre de madrigals, on ja es feren evidents uns cromatismes molt agosarats. Es conserva també el quart llibre de madrigals, vint anys posterior, que curiosament demostra una manera de fer molt més conservadora. Els llibres de canzonette daten del 1566 i el 1584, encara que del primer només n’ha restat la veu superior.