Estudià a Roma amb O. Bartolini i posteriorment ho feu amb Vinceslao Persichini a l’Acadèmia de Santa Cecília de la capital italiana. El 1897 debutà a Piacenza en el paper de Valentine de Faust. Després d’actuar a diversos teatres europeus, el 1905 es presentà a Santiago de Xile, on guanyà celebritat, la qual cosa li permeté ser una estrella al Colón de Buenos Aires (1906-10), a Bucarest (1907) i a Viena (1909). Posteriorment cantà amb èxit a la Scala de Milà, Londres, París i Brussel·les. El 1915 debutà al Metropolitan de Nova York amb El barber de Sevilla, i un any després hi estrenà Goyescas d’E. Granados. De Lucca formà part de la companyia d’aquest teatre fins la temporada 1934-35. El 1935 cantà de nou al Covent Garden després de vint-i-cinc anys d’absència. La seva carrera acabà de manera triomfal a Nova York el 1947. Participà en nombrosos enregistraments gramofònics.