Cantor al Conservatorio dei Mendicanti, el primer dels seus més de vuitanta llibrets és Armida abbandonata (1781), musicat per Ferdinando Bertoni. Adscrit al gènere còmic, es mostrà com un seguidor de Carlo Goldoni, amb influències franceses i de la Commedia dell’Arte. Col·laborà, entre d’altres, amb Gioachino Rossini (L’inganno felice, 1812) i Gasparo Spontini (Le metamorphosi di Pasquale, 1802), però els seus compositors més habituals foren Giuseppe Farinelli (Un effetto naturale, 1803; La donna di Bessarabia, 1817), Simone Mayr (Il segreto, 1797; Amor non soffre opposizioni, 1810) i Stefano Pavesi (L’amante anonimo, 1803; I pittocchi fortunati, 1819).