Rebé la primera formació musical del seu pare, i el 1864 es presentà en públic com a pianista. Del 1867 al 1871 estudià al Conservatori de Nàpols amb B. Cesi (piano), C. Costa (harmonia), P. Serrao i L. Rossi (contrapunt i composició). La seva posterior activitat com a pianista, sol o bé formant duo amb el violoncel·lista A. Piatti, el dugué per tot Europa. El 1880 fou nomenat professor del Conservatori de Nàpols, i del 1886 al 1902 dirigí el Liceo Musicale de Bolonya. Com a director d’orquestra exercí un important paper de divulgació de la música simfònica i escènica alemanya -realitzà la primera representació italiana del Tristany i Isolda (Bolonya, 1880)-. El 1902 passà a dirigir el Conservatori de Nàpols. Com a compositor formà part, juntament amb G. Sgambatti, del moviment italià de renovació de la música instrumental que prengué com a model els compositors alemanys. D’això en són bona mostra les seves dues simfonies, els dos concerts per a piano i orquestra, la Fantasia, opus 51, i el Tema con variazioni, opus 56, per a piano.