Fou alumne de G. Ursino, M. Giordano i G. Greco al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo a Nàpols. Estigué al servei de la capella hispànica d’aquesta ciutat i el 1695 fou cridat per Carles II de Castella per a organitzar la capella musical de Barcelona, on romangué fins el 1713. Aquest darrer any es traslladà a Viena, on fou mestre de cant de l’emperadriu i a partir del 1720 succeí a G. Genuesi com a compositor de la cort. Porsile compongué més de vint obres dramàtiques de temàtica profana i tretze oratoris, a més de cantates de cambra, duos i peces instrumentals. Estilísticament pertany al primer grup de compositors napolitans de l’últim període barroc. La seva música no gaudí del mateix reconeixement que la dels seus contemporanis vienesos J.J. Fux i A. Caldara, però contribuí al desenvolupament de l’estil preclàssic a Viena.