Possiblement fou alumne d’A. Corelli a Roma. A la mateixa ciutat, entre el 1708 i el 1713, serví com a violinista del príncep Ruspoli. Posteriorment treballà per al príncep de Caserta. Autor d’òperes, oratoris i cantates, la seva aportació més interessant a la història de la música prové, però, de la seva música instrumental. Compongué simfonies, fantasies, concerts i sonates; els seus concerts són venecians en l’estil, però en les sonates s’aprecia la influència de Corelli. La música de Valentini és molt personal i innovadora per al seu temps. Acostumava a emprar tonalitats allunyades amb modulacions harmòniques sobtades i també feia un ús espectacular dels registres aguts del violí. La seva escriptura, elegant i harmoniosa, solia imitar la cançó popular del seu lloc d’origen.