Llicenciat en lletres (1939) i filosofia (1941) a la Universitat de Bolonya, estudià la música de l’Edat Mitjana amb U. Sesini. La seva tasca com a promotor dels estudis musicològics a la Itàlia del període que seguí la Segona Guerra Mundial fou molt activa. Fou professor de literatura llatinomedieval (1951) i de paleografia musical (1955) a la Universitat de Bolonya, i de filologia romànica (1953-57) i d’història de la música (1955-71) a la Università Cattolica de Milà. El 1968 fou nomenat director de la Scuola di Perfezionamento in Musicologia de la Universitat de Bolonya. Creà la revista de filologia musical Quadrivium (1956) i la col·lecció de facsímils “Bibliotheca Musica Bononiensis”. Autor d’assaigs sobre la música de l’Edat Mitjana i dels segles XVI i XVII, també s’ocupà de les edicions de les obres de nombrosos compositors. Promogué el conjunt musical Collegium Almae Matris de Bolonya, per a la difusió de la música del Renaixement i del Barroc, i l’associació AMIS (Antiquae Musicae Italicae Studiosi). Fou arxiver oficial de l’Accademia Filarmonica di Bologna (1982-2005). Els seus assaigs foren recollits a Dulce melos, en sis volums publicats entre el 1972 i el 1990.