Sembla que fou alumne de G.G. Brunetti i L. Fago al Conservatorio della Pietà dei Turchini, a Nàpols. El 1753 cantà a Venècia en Ginevra, de F.G. Bertoni, i els anys següents actuà a la majoria dels teatres italians. El 1758 cantà al King’s Theatre de Londres, ciutat on conegué W.A. Mozart, a qui feu classes de cant. Durant els anys que visqué a Anglaterra el seu major èxit fou un pasticcio de l'Orfeo de Gluck, que J.Ch. Bach adaptà expressament per a ell. Tenducci és considerat el promotor del costum anglès d’introduir cançons escoceses en els espectacles d’òpera. Entre el 1771 i el 1778 tornà a exhibir-se als principals teatres italians i d’Europa, i a París retrobà Mozart, que escriví per a ell una ària i una escena teatral, perdudes. Durant els últims anys que visqué a Londres la seva fama anà minvant progressivament, i el 1790 decidí tornar a Itàlia, on morí poc temps després. Com a compositor escriví sonates, quatre òperes, que no tingueren gairebé èxit, i un mètode de cant.