giusto sil·làbic

Música

Model d’articulació sil·làbica i rítmica que explica de manera satisfactòria les formulacions rítmiques d’un bon nombre de cançons orals de moltes cultures europees, especialment en casos de fórmules ben simples i que, en canvi, no encaixen gens bé amb els motlles metricorítmics dels compassos convencionals.

Fou proposat per Constantin Brailoiu (Le giusto syllabique, 1952), i es basa en un motlle de vers fix per a tota la cançó (nombre de síl·labes i distribució binària dels accents) sobre el qual les melodies només combinen dos valors, un de breu i un de llarg en proporció 1:2. En la tradició catalana, el mecanisme giusto sil·làbic és útil per a explicar el ritme d’un bon nombre de balades i de goigs, generalment de mètrica 7+7 i 5+5. Brailoiu també el considera útil per a cants versificats medievals tardans.

Bibliografia

1. Aiats, J.: El ritme g.s. 1212: un cas notable de giusto sil·làbic en les cançons baladístiques de la comarca d’Osona, dins "Actes del Col·loqui sobre cançó tradicional. Reus, setembre 1990", Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1994
2. Brailoiu, C.: Le giusto syllabique, un système rythmique populaire roumain, dins "Anuario Musical", vol. VII, CSIC, Barcelona 1952