Estudià al Conservatori de Toronto, on tingué com a mestres Ettore Mazzoleni, Charles Peaker i Healey Willanon. Des del 1940 fou professor de teoria i història d’aquest mateix centre. Els anys quaranta escriví i dirigí música per al cinema i per a més de dues-centes radionovel·les. El 1948 començà a treballar a la Facultat de Música de la Universitat de Toronto. La seva producció mostra un ampli ventall d’estils, amb influències que van des d’E. Elgar i G. Holst fins al dodecatonisme, i posseeix una orquestració brillant, ritmes sincopats i harmonies agosarades. Qualificat d’antiquat per alguns sectors, assolí l’èxit el 1938 amb Ballade for viola and string orchestra.