Inicià els estudis musicals a Estocolm, on fou alumne de composició d’A. Hallén. Posteriorment es traslladà a París, on visqué entre el 1920 i el 1932 i estudià composició i instrumentació amb V. d’Indy. Quan tornà al seu país natal es dedicà, entre altres coses, a la crítica musical, faceta en la qual destacà per la radicalitat de les seves idees i l’agressivitat del seu llenguatge. Influït en les primeres obres pel llenguatge musical impressionista de C. Debussy i M. Ravel, les seves recerques en la música barroca el portaren a l’elaboració d’un llenguatge musical més dens i complex. Viatjà per la costa mediterrània cercant paisatges per a la seva inspiració pictòrica i feu exposicions a Copenhaguen, Estocolm i París. El seu catàleg compositiu inclou òpera, ballet i música incidental, orquestral, coral i de cambra. Destaquen les obres per a orquestra Concerto ricercante (1959), Sinfonia seria (1963) i Sinfonia tramontana (1965).