Pel febrer del 1397 s’incorporà a la capella de Maria de Luna, juntament amb alguns membres de l’antiga capella de Joan I de Catalunya-Aragó. En tornar Martí I a Catalunya pel maig del 1397, Gracià passà al seu servei, en el qual romangué fins a la mort del monarca. Entre el 1413 i el 1429 estigué a la capella d’Alfons el Magnànim. A més de les tres prebendes de què gaudia a la diòcesi de Tours, al febrer del 1404 el rei Martí sol·licità que li fos concedit un benefici a Tortosa, i al març del 1425 el rei Alfons obtingué per a ell el nomenament de rector d’Alloça; quatre anys més tard, aquest mateix rei insistí a fer-lo beneficiat a Lleida. És autor del rondó Va t’en mon cuer avec mes yeux del Còdex de Chantilly (Musée Condé, Ms. 564 Nr. 93), que pel seu estil anuncià les obres de l’Escola de Borgonya. Consta que el 1398 escriví un llibre titulat Officier Santoral per encàrrec de la reina Maria de Luna.