Estudià música i cant a Roma i debutà l’any 1951 amb El telèfon (G.C. Menotti) al Festival d’Ais de Provença. Centrada en el repertori de soprano lleugera, s’especialitzà en els papers de soubrette mozartians, com ara el de Susanna (Les noces de Fígaro), Zerlina (Don Giovanni) i Despina (Così fan tutte). El 1955 participà en l’obertura de la Piccola Scala amb unes memorables funcions d'Il matrimonio segreto, i un any més tard es presentà al Covent Garden de Londres. El 1961 debutà a l’Òpera de San Francisco i inicià una llarga relació amb els teatres operístics nord-americans. També aparegué regularment a París, Salzburg, Viena i Glyndebourne. A partir del 1980 inicià una nova trajectòria professional com a directora escènica.