Els instrumentistes ho aconsegueixen, bé transmetent als llavis una vibració gutural, amb oscil·lacions de la llengua, o bé cantant una nota i tocant-ne una altra. Els cantants emeten un to grunyit amb subtils manipulacions de la gola, la cavitat bucal i els llavis. Els primers que desenvoluparen el growl instrumental foren el trompetista Bubber Miley i el trombonista Tricky Sam Nanton, ambdós de l’orquestra de Duke Ellington, tal com mostren els enregistraments del 1927, Black and Tan Fantasy i Creole Love Call. Entre altres cantants de blues, Bessie Smith utilitzà el growl vocal. En Empty Bed Blues(1928), la cantant i el trombonista Charlie Green empraren el growl en passatges antifònics.
Música