Vida
La seva educació musical s’inicià al cor de l’escola de la catedral de Narbona. A disset anys compongué el motet O mors, ero mors tua, dins l’estil contrapuntístic de la tradició francoflamenca, que el feu mereixedor d’una beca que li permeté finalitzar els estudis musicals. L’any 1609 esdevingué maître de musique de l’escolania de la catedral de Grenoble. Se sap que des del 1652 exercí el càrrec de maître de musique en altres ciutats del Llenguadoc, entre les quals hi havia Carcassona. Durant aquest període, compongué música per a cerimònies especials, com el motet Cantate Domino omnis Francia per a la celebració de la victòria de Lluís XIII sobre els protestants de La Rochelle, esdevinguda l’any 1628. La producció musical de Bouzignac es conserva únicament en manuscrits i la major part és música sacra en llatí (misses, motets, himnes, salms i cançons sacres). El nombre d’obres catalogades sobrepassa les 300, moltes de les quals són d’atribució dubtosa. L’estil de Bouzignac es distingeix del de la resta de compositors francesos contemporanis per la varietat de gèneres i estils que adoptà i la forma com els combinava. Emprà una gran quantitat de recursos i figures musicals amb finalitats expressives, alternant la tessitura contrapuntística amb l’homofònica. Algunes de les seves millors composicions són els motets Dum silentium, Gaudeamus omnes i Noe, noe, pastores.
Obra
7 motets sacres (Dum silentium, 6 v.; Ecce festivitas amoris, 5 v.; En [O] flamma divini amoris, 6 v.; Jesu ubertate domus tuae, 5 v.; Noe, noe, pastores,, 5 v.; O mors, ero mors tua, 5 v.; Gaudeamus omnes); lamentacions (Prima Lamentationum Jeremiae, 3 v.; Gaudeamus omnes); 2 chansons (Que douce est la violence, 5 v.; Quel espoir de guarir, 4 v.); prop de 140 obres dubtoses (entre les quals: 3 misses, prop de 100 motets, 4 sèries de salms)