Rebé les primeres lliçons de música del seu pare. Deixeble destacat de W. Pijper, alternà els estudis musicals i els estudis de dret a la Universitat d’Utrecht. Un cop acabada la carrera, impartí classes de dret comercial i exercí la crítica musical en diversos diaris. Ocupà alguns càrrecs importants dins el món de la música al seu país natal, com ara membre de la Societat de Compositors Holandesos i secretari del Consell Holandès de les Arts. Paral·lelament a totes aquestes tasques, es dedicà a la composició. Les primeres obres revelen una marcada influència del seu principal mestre, Pijper, però posteriorment anà evolucionant cap a un llenguatge cada cop més personal, amb una lectura molt particular d’algunes avantguardes musicals, com ara el dodecatonisme. La peça coral Piae memoriae pro patria mortuorum (1942) i la Sinfonia sacra in memoria patris (1948) són alguns dels títols més coneguts del seu catàleg.