En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec. Es desenvolupà al sud d’Itàlia durant els segles XVI i XVII, amb trets propis de la guitarra i alguns del llaüt. La part posterior de la caixa és bombada i està dividida en diverses peces o costelles. La tapa harmònica té forma de vuit, i presenta una obertura acústica central decorada amb una roseta de pergamí plana o en forma d’embut. Les cordes se subjecten amb una sèrie de botons situats a la part inferior, deixant el pont movible. Les cordes, generalment metàl·liques, estan distribuïdes en cinc ordres dobles o triples, i les seves afinacions més freqüents són: sol1, do2, fa2, la2, re3, o bé, la1, re2, sol2, si2, mi3. El claviller acostuma a ser pla, amb clavilles laterals, com en el llaüt, o posteriors, com en la guitarra, i el mànec pot portar trasts fixos de metall. Generalment era patrimoni dels cercles aristocràtics i estava decorada amb molt de detall. La seva funció era l’acompanyament del cant i dels instruments solistes com a instrument de baix continu.
f
Música
Guitarra batent
© Fototeca.cat/ Idear