En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts amb mànec. És un instrument híbrid que es desenvolupà durant el segle XVII combinant diferents parts de la guitarra de cinc ordres, característica d’aquesta època, i del llaüt. Així, conserva el fons bombat de la caixa de ressonància del llaüt, a la qual s’afegeix un mànec estret amb trasts, similar al de la guitarra. D’aquesta conserva, a més, el nombre de cordes (cinc ordres dobles) i el claviller en forma de pala i amb molt poc angle respecte del mànec. Molts llaüts del segle XVII patiren aquesta transformació, ja que facilitava la tècnica d’execució.
També es coneix amb aquest nom un instrument que es popularitzà al segle XIX i que conserva el cos piriforme, però amb el fons pla. La tapa harmònica pot tenir una boca central coberta per una roseta, o dues obertures laterals en forma d’efa. El mànec s’assembla al de la guitarra moderna, i el diapasó està dividit en divuit trasts fixos. El claviller és pla, i generalment té sis cordes dobles que es toquen amb un plectre. Forma part de les agrupacions d’instruments de corda pinçada, conegudes com a rondalles o estudiantines, destinades a la interpretació de la música popular.