En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec. Posseeix una caixa molt profunda amb el fons bombat, un mànec curt i sense trasts, i cinc o sis cordes. La pala del claviller és plana i les clavilles de fusta estan situades a la part posterior. Sorgí en les agrupacions de corda de la regió occidental de Mèxic (Jalisco i Nayarit), en substitució de l’arpa, tot i que n’ha heretat certes peculiaritats en l’execució, com l’octavat (puntejat simultani de dues cordes en interval d’octava) i el bordonejat (puntejat en una sola corda). Participa tant en cerimònies religioses com en conjunts de música tradicional profana. El seu repertori comprèn els gèneres tradicionals, com el son, el jarabe, el corrido o l’ensalada, i també els més recents, com la canción ranchera i el bolero ranchero.
Un altre tipus de guitarrón és l’emprat a Xile, amb la caixa plana, el mànec dividit amb trasts fixos i vint-i-cinc cordes de metall. La pala consta de tres fileres de clavilles, on arriben vint-i-una cordes agrupades en cinc ordres. Les quatre cordes restants finalitzen en unes clavilles adossades a la caixa. El seu ús està estretament lligat a l’acompanyament del cant.