guiterra

ghiterra
Música

Terme emprat en els textos medievals per a anomenar instruments de la família dels llaüts de mida petita, és a dir, amb corda pinçada, taula harmònica el·líptica i fons bombat.

Johannes Tinctoris, adscrit a la cort d’Aragó a Nàpols, en el seu tractat De Inventione et Usu Musicae(~1487) descriví aquest instrument com a catalanis inventum. J.M. Lamaña l’anomena mandora [sic], i apareix representat en l’abundant iconografia dels segles XIV i XV. La forma fonètica ’guiterra’ es conserva encara a les Illes Balears per a denominar la guitarra actual. Alguns autors consideren aquest nom com el terme medieval genèric utilitzat per a descriure qualsevol instrument de corda pinçada amb els riscles més o menys regulars, fons pla, mànec amb trasts i cordes de tripa. L’instrument del segle XIII que alguns anomenen ghiterna, considerat com el primer instrument amb riscles en forma de 8, podria ser una falsa interpretació de guiterra, ja que aquest darrer instrument s’anomenava normalment viola.