Entre el 1922 i el 1925 estudià al Conservatori de Berlín, i ensenyà teoria i composició a Leipzig en 1926-34. Tot i que durant el nazisme les seves obres foren prohibides, continuà escrivint i ensenyant fora dels cercles acadèmics públics. Tornà a la vida acadèmica un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el 1949, any que començà a fer classes al Conservatori de Duisburg, activitat que exercí fins el 1953. Entre el 1956 i el 1958 ensenyà al Conservatori de Magúncia i des del 1957 fins a la seva mort fou professor al Conservatori de Colònia. Treballà en noves edicions de les obres de J.S. Bach, G.F. Händel i M. Reger. El seu catàleg inclou tots els gèneres més importants, llevat de l’òpera. Escriví molta música litúrgica per a coral i orgue, però les obres de cambra i per a orquestra són les que mostren la seva faceta més agosarada i innovadora. La seva trajectòria creativa es pot dividir en tres etapes. Fins el 1934 el seu estil es pot qualificar de romàntic tardà, en la línia de J. Brahms i M. Reger, com palesa el Rèquiem, opus 20. Durant la repressió nazi, es caracteritza per l’ús de modalitat i del baix continu i per l’interès per la música de segles anteriors, sobretot per l’obra de J.S. Bach, interès que es reflecteix en Solo Sonatas, opus 46 (1940-46), i en Geistliche Chormusik (1938), obra en què imita H. Schütz. Els darrers quinze anys de la seva vida s’observa un nou estil caracteritzat per les tècniques dodecatòniques, com es pot veure en la Sonata per a viola i piano, opus 80 (1954).