Fou alumne de Fritz Lubrich en les disciplines de piano, orgue i direcció coral i amplià els seus estudis a diferents centres musicals i universitats. Fou F. Jöde qui li proporcionà el seu primer encàrrec per a compondre música per a la ràdio. Després d’un intent fallit d’estudiar amb P. Hindemith, fou deixeble de M. Trapp a l’Acadèmia Prussiana de les Arts entre el 1936 i el 1938. Mentre era professor de composició a la Staatliche Musikhochschule de Munic, tingué com a deixebles N. Huber i R. Ketelborn, entre d’altres. La seva obra es troba a cavall entre la tradició musical i les avantguardes musicals del segle XX, de les quals en feu una interpretació molt personal. La trajectòria compositiva de Bialas evolucionà de forma paral·lela a les seves recerques en el camp de la musicologia. Començà component cançons d’influència folklòrica i músiques d’entreteniment, i amb el temps el seu llenguatge s’anà intensificant. Si les primeres posseïen un llenguatge marcat per la influència neoclàssica de P. Hindemith i I. Stravinsky, més endavant s’aproximà al mètode de composició amb dotze notes a través de l’ús de polifonies africanes i la polifonia medieval occidental. A partir de la dècada dels setanta, semblà interessar-se més per les qüestions tímbriques i d’organització sonora que no pas per les constructives.