Estudià a la Schola Cantorum amb V. d’Indy, E. Chausson i P. Dukas. S’aventurà en la difícil tasca de combinar el wagnerisme de D’Indy i l’antiwagnerisme de C. Debussy. En aquesta línea compongué, sobretot, peces per a orquestra, com Chant d’Espagne (1925) o Le cercle des heures (1933), i peces de música de cambra, com el Quartet en re menor (1900) o Esquisse d’Espagne (1925). Feu també moltes transcripcions per a piano d’obres d’E. Chabrier, E. Chausson, C. Debussy, H. Duparc, G. Fauré o C. Franck, així com traduccions de llibrets de F. Schumann, R. Wagner o R. Strauss. Plasmà la seva activitat crítica en obres com Un musicien français: P. Dukas (1936, 3 vols.) o Musiciens de mon temps: chroniques et souvenirs (1947).