Estudià harmonia amb Felipe Larios, piano amb Julio Ituarte i composició amb Melesio Morales, al Conservatori Nacional de Mèxic. Fou reconegut com el nou valor de la composició mexicana i, juntament amb un grup de companys d’estudis, formà l’anomenat Grup dels Sis, en el qual hi havia també Ricardo Castro, Felipe Villanueva i Carlos Meneses. Es relacionà amb el català Felip Pedrell i amb Maurice Kufferath, els quals l’animaren a compondre en un estil nacionalista. L’any 1900 fou enviat a París com a representant oficial de Mèxic en un congrés de música. Entre el 1907 i el 1913 fou inspector governamental d’estudis musicals i director del Conservatori Nacional de Mèxic, i, del 1913 al 1925, professor de composició del mateix centre. Va editar la revista "Gaceta Musical". Entre les seves obres més importants destaquen l'Himno sinfónico (1884), escrit per a la inauguració de la Biblioteca Nacional de Mèxic, i l’òpera Le roi poète, basada en la vida del rei de Texcocan, una obra escrita seguint l’estil francès de Jules Massenet i que difereix de l’estil italianitzant de moda a Mèxic.