Monjo al monestir de Claravall, la seva personalitat es confongué amb la del també monjo i escriptor Guy de Châlis o amb Guy d’Eu. El 1132 Bernat de Claravall el nomenà abat de Cherlieu quan aquest monestir ingresà a l’orde cistercenc. El 1148 finalitzà la revisió del cant litúrgic de l’orde que havia estat encarregada a Bernat de Claravall pel capítol general de Cîteaux. Aquest antifonari corregit s’anomenà també Antiphonaire de Gui. També s’atribueix a Guy el prefaci a aquest llibre, tot i que sembla més probable que tan sols n’escrivís la introducció, Cantum quem Cisterciensis ordinis. El tractat està precedit per l’únic text autenticat de Bernat referit a la música, Epistola seu prologus ad tractatum de cantu, on s’expliquen les raons i els criteris de la revisió cistercenca del cant pla.