Fou un dels deixebles més destacats de Maurice André al Conservatori de París, on finalitzà els seus estudis el 1969. La seva carrera rebé un impuls important després d’haver guanyat tres concursos internacionals, a Munic (1971), Praga (1974) i Ginebra (1975). El 1974 fou nomenat professor del Conservatori de Lió i també fou professor al Conservatori regional de París i impartí classes magistrals a la Juilliard School de Nova York, al Royal Northern College of Music de Manchester i a l'Schola Cantorum de Basilea. Durant molts anys compaginà la carrera de solista amb les actuacions com a membre de l’orquestra de l’Òpera de Lió (1969-72), l’Orquestra Filharmònica de Radio France (1972-75) i l’Orquestra de Lió (a partir del 1975). Com a solista, for convidat a festivals com els de Salzburg, Montreux, Prada o Pollença i per formacions del prestigi de l’Orquestra Filharmònica de la Scala de Milà, I Solisti Veneti, l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg o l’English Chamber Orchestra. Fou un intèrpret amb un repertori molt eclèctic, en el qual figuren obres de músics del Barroc italià, com A. Vivaldi o B. Marcello, i també del segle XX, com N. Rota, S. Rakhmaninov i M. Ravel. Compositors contemporanis com Karol Beffa, Charles Chaynes, Graciane Finzi i Antony Girard, entre d'altres, escriviren per a ell més de vint-i-cinc obres, les quals estrenà.