H

Vuitè element de la notacióalfabètica utilitzada exclusivament als països d’influència germanòfona, que correspon a la nota si.

També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota. Quan s’abandonà la diferenciació entre les dues tipografies de la lletra b, la b rodona -b mollis o b rotundum, origen del signe bbbbbbb- i la b quadrada -b durum o b quadratum origen del signe n- que representaven respectivament el sibbbbbbb i el sin, als països germànics es continuà anomenant amb la lletra B el sibbbbbbb i s’adoptà la H (potser per la seva relativa semblança al signe del becaire) per al sin.