Estudià successivament a Cristiania, Leipzig i Berlín, ciutat aquesta darrera on fou deixeble del violinista hongarès Joseph Joachim. Més tard, fou alumne de composició de Jules Massenet a París, on formà part del grup d’artistes escandinaus residents en aquesta ciutat, com J.A. Strindberg o E. Munch. Durant aquest mateix període, feu amistat amb el compositor anglès Frederick Delius. El 1897 fou nomenat director del Teatre Central de Cristiania, càrrec que només ocupà durant un any. El 1898, juntament amb Delius, viatjà a Anglaterra, on al capdavant d’una orquestra oferí el primer concert de música del seu amic. Al llarg dels primers anys del segle XX feu gires de concerts per Itàlia, Romania, Alemanya, Hongria, etc. Viatger incansable, visità l’Índia, el Japó, la Xina i Mèxic. Finalment s’establí en aquest darrer país, concretament a Mérida, on fou nomenat professor del conservatori i participà directament en la fundació de l’orquestra simfònica de la ciutat. Allí conegué el líder revolucionari mexicà Felipe Carrillo, amb el qual establí una sòlida amistat. Quan Carrillo fou executat, Jebe li dedicà una obra, una simfonia en la major. De la seva activitat com a compositor destaquen dues òperes, Dignidad maya (1932-33) i La muerte de la ardilla.