Bàsicament autodidacte, estudià harmonia i contrapunt durant un curt període de temps amb A. Schönberg i en 1920-22 estudià piano amb Franz Schmidt a l’Acadèmia de Música de Viena. Estudià a fons el sistema dodecatònic i l’aplicà a les seves obres. Es guanyà la vida tocant el piano en cinemes i bars de la capital austríaca, com a director d’una banda i també com a compositor per al cinema -tot utilitzant el pseudònim de Hanns Elin-, fins que el 1958 començà a ensenyar composició a la Musikhochschule de Viena. El 1965 ocupà una plaça de professor en aquest centre. La seva producció és diversa. Inclou bàsicament cançons, peces per a piano i simfonies, tot escrit en tècnica dodecatònica o serial.