Deixeble de Carl Orff en composició, fou director de l’Òpera de Berlín (1924-25) i de la de Magúncia (1925-29). El 1939 s’establí a Anglaterra i el 1947 obtingué la nacionalitat britànica. Fou professor de música a les universitats de Cambridge (1942-55), Birmingham (1949-55), Edimburg (1955-62) i Manchester (1962-68). Contribuí a desvetllar l’interès per la música de C. Monteverdi i també pels compositors austríacs dels segles XIX i XX, com G. Mahler i A. Berg, la música dels quals era poc coneguda. És autor de llibres sobre G. Mahler, A. Bruckner, A. Berg, C. Monteverdi i les òperes de R. Wagner. La seva producció com a compositor inclou diverses obres vocals.