Estudià musicologia a Munic (1910-12), Leipzig -només durant un trimestre- i Berlín (1912-14). Com a assistent de H. Kretzschmar a l’Institut Musicològic de la Universitat de Berlín, catalogà música antiga d’arxius i biblioteques d’Alemanya i Itàlia (1915-17). Posteriorment dirigí l’Arxiu Musical Alemany de Cançons Populars (1917-34), fou editor de la revista "Melos" (1924-34), treballà en la radiodifusió -des del 1930- i exercí la docència en diferents escoles i universitats alemanyes. El seu ventall d’interessos era molt ampli i anava des de la música popular fins a l’anàlisi musical, passant per la pedagogia de la música, l’estètica musical i la música contemporània.