Fou alumne de piano i clavicèmbal de Bronislaw von Pozniak i de G. Wertheim, i alhora estudià musicologia a la universitat de la seva ciutat natal. Abans de la Segona Guerra Mundial inicià la seva carrera de solista. Acabat el conflicte bèl·lic, fou nomenat professor de la Hochschule de Weimar (1946-50) i director de l’emissora de música clàssica de l’Alemanya de l’Est (1950-54), i dugué a terme diverses tasques de relleu al Ministeri de Cultura (1954-62). Des del 1962 fins al 1984 fou intendent de l’Òpera de Berlín. Participà en nombrosos concerts arreu d’Europa i és considerat un dels grans especialistes alemanys en l’obra de J.S. Bach. Escriví, entre altres obres, nombrosos estudis de caràcter musicològic, dedicats fonamentalment a la música del segle XVIII.