Els seus pares, pianistes, li ensenyaren els rudiments tècnics del piano abans de ser admès, a tretze anys, al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de Hans Schneider i també rebé formació violinística i de direcció orquestral. L’any 1928 debutà a Dresden. La Segona Guerra Mundial interrompé la seva carrera, que reprengué el 1946 com a director al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Dertmold. L’any següent començà a ensenyar a la llavors recentment creada Nordwestdeutsche Musikakademie. El 1953 aconseguí un gran èxit en un concert celebrat a Holanda sota la direcció de Paul Van Kampen, fet que donà un nou impuls a la seva carrera pianística. Les interpretacions que Richter-Haaser feia de L. van Beethoven foren especialment apreciades.