Estudià a les universitats de Tübingen i Göttingen, i es doctorà a Berlín el 1928. El 1936 emigrà als Estats Units, on ocupà diversos llocs en biblioteques i departaments universitaris. Entre els anys 1945 i 1950 dirigí el departament de musicologia de la Southern Methodist University, a Dallas. El 1950 s’incorporà a la Universitat de Michigan. La seva activitat investigadora girà principalment al voltant de la figura de J.S. Bach. Les seves aportacions més importants són els llibres Bach’s Musical Offering: History, Interpretation, and Analysis (Nova York, 1945) i The Bach Reader, aquest darrer en col·laboració amb Arthur Mendel (Nova York, 1945).