Inicià els estudis de violí a sis anys. El 1944 obtingué el diploma al Conservatori de Berna i posteriorment es perfeccionà amb Carl Flesch a Lucerna i Boris Kamensky a París. L’any 1952 fundà el seu propi quartet. Fou el primer intèrpret del Concert per a violí de Frank Martin (1952) i del Concert per a violí núm. 1 de Béla Bartók (1958). Exercí la docència al Conservatori de Berna i, més tard, a l’Acadèmia de Basilea, on desenvolupà una important trajectòria pedagògica. És considerat un destacat intèrpret de música del segle XX i, sobretot, de música de cambra, gènere en què realitzà la major part dels seus enregistraments, com les quatre sonates per a violí i piano de Charles Ives amb Daniel Cholette i també obres de cambra dels romàntics alemanys, com F. Schubert o R. Schumann.