Aquesta nota alternativa és sempre un harmònic de la sèrie del qual la nota corresponent a la posició esmentada n’és la fonamental (sèrie dels harmònics). L’ús dels harmònics en la melodia té un doble vessant, la producció de sons sobreaguts i l’aprofitament tímbric d’aquests sons per a l’expressió musical, més velats i eteris. Per a la producció dels sons harmònics en l’execució musical s’apliquen tècniques especials. En els instruments de corda es recolza un dit a la corda, a sobre del batedor o diapasó, exercint una lleugera pressió, tan sols fregant-la, de manera que en comptes de produir la nota habitual s’afavoreix la producció d’un so harmònic més agut, determinat segons la posició del dit. Així, si el dit es col·loca just a la meitat de la corda sona el segon harmònic, si es col·loca a un terç de la corda sona el tercer harmònic, etc.
S’anomenen harmònics naturals els produïts a partir de les cordes a l’aire, i harmònics artificials els que no es produeixen per aquest procediment (generalment prement amb el primer dit la corda i amb el tercer o el quart tocant lleugerament el node corresponent al seu quart harmònic).
Exemple 1 - L. van Beethoven: Sonata per a violí i piano núm. 6, op. 30, I, Allegro, compassos 248 i 249, part de violí
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
A la partitura s’indica la producció d’harmònics de dues maneres diferents: en un cas, el compositor escriu la nota que ha de sonar com a harmònic i hi afegeix un petit cercle a sobre -deixant en mans de l’intèrpret la forma d’aconseguir-la- (ex. 1), i en altres casos, el compositor escriu unes notes en forma de rombe que indiquen on cal fregar la corda amb el dit sense dir-ne, però, la nota resultant (ex. 2).
Exemple 2 - P. Sarasate: Malagueña per a violí, op. 21, núm. 1, compassos 101-108
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
En els instruments de vent, amb una digitació fixa dels dits, les colisses o les vàlvules, s’obtenen algunes notes més agudes que la nota principal en forçar la velocitat de l’aire amb la posició dels llavis. En els instruments de broquet, per la seva especial resposta acústica, la producció dels harmònics s’utilitza per a obtenir la majoria dels sons de l’escala, tot considerant-se un recurs natural que no afecta el timbre dels sons.