Estudià a la Universitat de Nova York i posteriorment, musicologia a la Universitat de Berlín, centre aquest darrer on es doctorà el 1933 amb una dissertació sobre aspectes de la intensitat tonal. Fou deixeble d’Eugen d’Albert i Hugo Leichtentritt. Membre de la junta de la secció musical de la Biblioteca del Congrés (1934) i cap de la secció (1937-72), des d’aquest últim càrrec adquirí nombrosos i importants manuscrits de compositors contemporanis com ara A. Schönberg. Participà en nombroses institucions musicals, com ara l’Organizing Comitee of the National Music Council, que dirigí fins el 1972, i la Music Library Association, de la qual fou director en 1951-53. Entre les seves obres destaquen The Archive of American Folk Song in the Library of Congress (Pittsburgh, 1941) i Paganiniana (Washington, 1945).