Estudià piano amb una tia seva, i gràcies al seu context social -era el fill d’una rica plantació- conegué moltes cançons tradicionals. El 1921 estudià orquestració a Rio de Janeiro amb Joâo Otaviano, i al cap de cinc anys s’inicià en la composició de música per al teatre. El 1935 compongué la seva primera obra erudita, la suite simfònica André de Leão e o demônio de cabelo encarnado, inspirada en la música regional. Del 1949 al 1953 recorregué el país recopilant peces folklòriques que més tard utilitzà en algunes de les seves composicions, com en el poema simfònic O Anhangüera. És autor de música instrumental i vocal, com Piano Concerto, basat en la forma de les danses urbanes i rurals. Amb tot, la majoria de les seves obres són cançons populars, com Cançôes Brasileiras, per a veu i piano. Deixà inacabades la Rapsódia nordestina i Fantasia brasileira, per a piano i orquestra, a més del drama folklòric Palmares.