Enginyer de mines, el 1916 ingressà al Conservatori Nacional de Música de Santiago, on estudià teoria i piano amb Aníbal Aracena Infanta, violí amb Aurelio Silva, harmonia amb José Salinas i composició amb Enrique Soro. Es dedicà a difondre la música més innovadora mitjançant conferències i concerts en els quals interpretava obres pròpies. Fou membre de la Sociedad Bach i fundador de la Sociedad de Compositores Chilenos (1923). Presidí l’Acadèmia Literària i dirigí la publicació "Revista Artística". Obtingué alguns premis amb obres com ara Alucinaciones de Primavera (1916), Poema Anacrónico (1923), Canciones Medievales (1927) i Himno a Valparaíso (1936).