Estudià matemàtiques i ciències naturals, i més tard, musicologia amb W. Gurlitt a Friburg de Brisgòvia, amb G. Adler a Viena i amb F. Ludwig a Göttingen. Després d’obtenir el grau de doctor a Friburg ensenyà a les universitats de Heidelberg, Jena i, des del 1956, a Leipzig. S’especialitzà en la música medieval i renaixentista i es donà a conèixer internacionalment amb la publicació del llibre Die Musik des Mittelalters und der Renaissance ('La música de l’Edat Mitjana i del Renaixement', 1931). Aquesta obra comportà que l’estudi d’aquests períodes es realitzés des d’una altra perspectiva i que es vinculés la història de la música a la de les altres disciplines i també a la història de les idees. Gràcies a les seves aportacions adquirí una gran reputació i col·laborà en les empreses musicològiques més importants del seu temps. S’encarregà de l’edició de les obres de G. Dufay, J. Ockeghem i altres músics del segle XV. El seu llibre Bourdon und Fauxbourdon (1950) significà un revulsiu en l’estudi de la música d’aquell segle. Entre altres, participà en la nova edició de les obres de J.S. Bach, va escriure diverses obres sobre la música del Romanticisme i es va interessar per aspectes d’estètica musical.