Fou crític regular de les revistes musicals "Allgemeine musikalische Zeitung" ('Revista musical general') -des del 1824- i "Vossische Zeitung" (1826), i el 1830 fundà el setmanari "Iris im Gebiete der Tonkunst" ('Iris en el món de l’art musical'), publicat fins el 1841. Nacionalista musical, fou molt crític amb la presència de la música italiana a la cort prussiana i, en particular, amb Gaspare Spontini. Entusiasta dels primers romàntics alemanys -L. van Beethoven, C.M. von Weber, L. Spohr o F. Mendelssohn-, es mostrà contrari a les innovacions de R. Schumann i F. Chopin. Algunes de les cançons del cicle Schwanengesang ('Cant del cigne') de F. Schubert són poemes seus. Molts altres poemes foren musicats per distingits compositors coetanis. Hom li atribueix la invenció del sobrenom "clar de lluna" per a la sonata opus 27, núm. 2, de Beethoven. Rellstab també traduí a l’alemany llibrets de G. Meyerbeer.