És una varietat de la veu de baríton molt poc freqüent i, per aquesta mateixa raó, molt preuada. Les veus anomenades heroiques són, en general, veus grans i robustes, capaces de competir amb orquestres de grans dimensions, amb una resistència poc corrent i de timbre molt brillant. Malgrat ser un terme bàsicament adscrit al repertori wagnerià, en papers com Wotan a la Tetralogia, Hans Sachs a Die Meistersinger von Nüremberg ('Els mestres cantaires de Nuremberg') i Telramund a Lohengrin, té una equivalència prou directa amb el terme baríton dramàtic, utilitzat en el repertori d’òpera italiana, en papers com el comte de Luna a Il Trovatore, Iago a Otello i Scarpia a Tosca. Entre els pocs cantants que han satisfet plenament les exigències d’aquesta categoria vocal cal destacar Titta Ruffo, Friedrich Schorr, Leonard Warren, Hermann Uhde, Hans Hotter i Bernd Weikl.
m
Música