Estudià al Conservatori de Viena i actuà en concerts, fins que el 1961 fou contractada per l’Òpera de Berna, on interpretà amb èxit papers mozartians, a més d’altres d’òperes de M.P. Musorgskij i J. Offenbach. Entre el 1963 i el 1966 cantà a Wiesbaden, on s’especialitzà en Wagner, la qual cosa permeté el seu debut a Bayreuth, on cantà entre el 1965 i el 1969.
Intèrpret de l’Òpera de Colònia durant els anys 1966-70, el 1969 debutà a Salzburg amb H. von Karajan, amb papers wagnerians com els d’Isolda i Brunilde, amb els quals assolí un gran èxit. El 1973 debutà als Estats Units —Nova York i Chicago—.
Al principi dels anys vuitanta reinicià la seva carrera com a mezzosoprano. El 1985 es presentà com la Marfa de Khovanšcina, de Musorgskij, al Metropolitan de Nova York. Entre el 1992 i el 1996 interpretà diversos papers d’òperes del segle XX de R. Strauss, K. Weill o H.W. Henze, entre d’altres.
Estrenà obres de compositors contemporanis com W. Fortner o A. Reimann, que escriví especialment per a ella els papers de Goneril a Lear (1978), d’Hècuba a Troades (1986) i de Bernarda a Bernarda Albas Haus (2000).
El seu debut al Gran Teatre del Liceu fou el 1968, amb La valquíria. El 1970 hi cantà Lohengrin i, ja com a mezzosoprano, hi tornà a interpretar La valquíria.
Fou una de les intèrprets predilectes d’Herbert von Karajan, amb qui enregistrà Tristan und Isolde, Siegfried, Götterdämmerung i Fidelio.
S’acomiadà dels escenaris el 2009 amb Jenůfa, de L. Janáček, a l’Òpera Estatal de Baviera.