Estudià amb C. Sachs i F. Blume a la Universitat de Berlín (1925-32). El 1954 fou nomenat professor de musicologia a la Universitat de Leipzig però, a partir del 1967 li fou prohibit de publicar o ensenyar a causa de les seves crítiques obertes a les autoritats comunistes. És conegut pels seus escrits més que no pas per les seves composicions, que són poc interpretades. Escriví estudis sobre la història de l’òpera, especialment la produïda a Venècia, Nàpols i Hamburg durant el Barroc, la música del Renaixement i la producció de F. Mendelssohn. Com a compositor, és autor de l’òpera Der Tod des Orpheus, opus 50 ('La mort d’Orfeu', 1947), alguns ballets, com Moresca, opus 73 (1969), obres per a orquestra, entre les quals destaca Paul Klee Suite, opus 75 (1973), i també peces de cambra. Home polifacètic, conreà a més la pintura.