Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i a la Hochschule für Musik de Berlín. Desenvolupà una intensa tasca com a intèrpret d’oratoris i cantates fins que el 1938 debutà a la Volksoper de Berlín en el paper de Monostatos de La flauta màgica. Després d’un període a Düsseldorf, el 1947 tornà a Berlín com a membre de la Städtische Oper, on romangué fins a la seva retirada dels escenaris, a la meitat dels anys vuitanta. El 1953 actuà al Festival de Glyndebourne interpretant els papers de Belmonte (El rapte del serrall) i Idamante (Idomeneo) i l’any següent cantà a Hamburg la primera versió completa de Moses und Aron sota la direcció de H. Rosbaud. La seva reeixida carrera el dugué a l’Òpera de Viena, al Teatro alla Scala de Milà i al Covent Garden de Londres, entre altres coliseus operístics.